Sóc presoner dels teus silencis tarda enllà
pel camí de la posta, ara que tot
brolla tan dolçament com la vida mateixa.
Per tu i en mi brotona el cirerer
i floreix al jardí dels teus llavis:
cada fulla tremola
com paraules que neixen cor endins
presoneres encara del silenci.
No sabria pas dir-te com t'estimo,
com l'amor s'esquifeix amb les paraules,
com en silenci m'espurneja als ulls,
joia callada, aquietadora.
Tal volta quan ja lluny
de les tanques desertes garfides de rosers
ens embolcalli la nit en un llit de tenebra,
et digui el nom secret de cada rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada