Flama i desig, m'arrelo en el teu ventre
olorós de silencis i assedegat de llunes.
Sóc amb tu a les palpentes només batec i enyor,
tàctil mirall dels teus ulls de la tarda
humitejats de clarors i misteris.
I t'obres com aurora en nit obscura,
com brancatge manyac d'aquests nou arbres
del clos del teu jardí embaumat de tenebra.
Que no mori l'instant,
joia cauta i ardent, blana del ventre
turgent, secret, ona d'un mar sense ribatge
on em nego i em fonc
immensament immers en l'alta albada
d'on brolla gràcil, fecunda i sempre eterna
la nova primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada