Ara que els blats maduren i els teus besos,
com grapats de cireres, s'enrastellen
en el silenci de les hores,
sento el batec uníson del teu cor
i el meu amb tot el que ens envolta.
Els ulls, punxats d'estrelles, giren purs
en l'esclat de la nit,
i, remulls de serena,
els nostres cossos s'entrelliguen
fràgils i eterns en un coixí de gespes.
Tot és fecunda quietud,
prenys, el silenci, solc endins,
i una rosa s'esfulla
no pas inútilment,
esclat mai tornat cendra.
Amb balbes mans
sóc llessamí que imperceptiblement
s'arbora en tu i per tu,
embaumat del perfum
del teu cos i els teus somnis.
JE-M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada