QUE EL VENT FESTEGI L'HORA

Que el vent festegi l'hora, i el silenci
basteixi els murs de casa nostra.
Siguin íntims els somnis i manyaga la nit,
arborescent la posta que, estremida,
s'aixequi més enllà de l'horitzó.
vinguin collites grasses
i el rebost ben obert a qui té fam,
i alcem la copa tot maurant els llavis
amb besos molt més dolços que la mel.
Que res no ens prengui
l'or madurat al caire
de l'equilibri compartit dels cossos,
i, sota els pàmpols frescos d'una parra,

creixi l'amor, ubèrrim com raïm
que endolceix la becada de les hores.
Que la taula s'enjoï
amb la corona dels amics
i se'ns adormi als peus, gos mansuet, la pau.
I un vell poeta, tremolós de joia,
canti sempre fidel l'esclat fugaç
i la sentida immusteïble de la rosa.