VINGUÉ DE NIT

Vingué de nit, festejador del mar
segur sobre les ones i esquinçant
amb tremolor joiosa la tenebra.

Vingué com de puntetes, poc a poc,
amb nueses de sol, braços curulls
de miralleigs de roses i de llunes.

Vingué amb sal de les sorres d'un desert
estripat de desigs i de records
perduts al joeller de la mirada.

Vingué amb la set febrosa dels asfalts,
amb l'eixut malrobat de carrers orcs
i un flascó d'aigua-ros i de rosada.

Vingué fornit d'esclats de doble tall
cavalcant el cavall de sant Martí,
nafrant de mort les aigües de la fosca.

Vingué amb regust de fleca el seu pa tou,
carn que és lliurada en saborós combat
tot llescant el record damunt la taula.

Vingué per laberints secrets del vi,
ambre vessat en foscors de celler,
copa en la joia del record libada.

Vingué talment com vénen i se'n van,
ocells caçats al parany de l'albada,
inaccessibles, absoluts, els somnis.

Vingué, i en cara el cerco, cec i mus
per andanes desertes de la nit
palpejant el silenci amb mans orbades.

Vingué, i només fidel, el meu dolor,
esgarrinxat d'enyor i solitud,
en serva encara intacta la sentida.

COM ELS ARBRES AGUANTO

Com els arbres aguanto
dreçat en dura terra,
com els arbres aguanto.
Nit i dia sóc flama
del teu amor. Arrelo
en el silenci càlid
del teu amor que em salva
i m'alço fet paraula
del teu amor que em crema.
Em gronxo al dolç oratge
del teu amor que em dicta
fineses a l'orella.
Combato nits i fosques
del teu amor que em blega
a dura servitud.
M'encenc de primaveres
del teu amor que estrena
llençols en llit de festa.
M'exalço en la florida
del teu amor que esquinça
de somnis el meu si.
M'expremo en la fruitada
del teu amor sucós
verolejant els préssecs.
M'enyoro amb la becada
del teu amor que nia
desertant solituds.
Et prego com els arbres
alçant nusos els braços
folls encara d'amor.
Em moro com els arbres
de mal d'amor i encara
escric al vent els signes
sagrats del teu amor.
Com els arbres aguanto
dreçat en dura terra,
com els arbres aguanto.

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

La negra nit crema
l'ahir i el demà
i la joia centra
llunes, sols i espais.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

Sucós com un préssec
el teu sexe bla
i olorós el ventre
llessamins enllà.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

La negra nit crema
l'ahir i el demà,
i plouen estrelles
a dalt del terrat.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

ENCARA

Que deixi de lluir
el sol que tot ho amara

i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que deixés de florir
la lluna en la nit clara

i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el riu que va a la mar
tornés a la muntanya

i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el dia es faci nit
quan la vida s'acaba

i jo t'estimaré
encara i més encara.

QUE EL VENT FESTEGI L'HORA

Que el vent festegi l'hora, i el silenci
basteixi els murs de casa nostra.
Siguin íntims els somnis i manyaga la nit,
arborescent la posta que, estremida,
s'aixequi més enllà de l'horitzó.
vinguin collites grasses
i el rebost ben obert a qui té fam,
i alcem la copa tot maurant els llavis
amb besos molt més dolços que la mel.
Que res no ens prengui
l'or madurat al caire
de l'equilibri compartit dels cossos,
i, sota els pàmpols frescos d'una parra,

creixi l'amor, ubèrrim com raïm
que endolceix la becada de les hores.
Que la taula s'enjoï
amb la corona dels amics
i se'ns adormi als peus, gos mansuet, la pau.
I un vell poeta, tremolós de joia,
canti sempre fidel l'esclat fugaç
i la sentida immusteïble de la rosa.

ARA QUE ELS BLATS MADUREN

Ara que els blats maduren i els teus besos,
com grapats de cireres, s'enrastellen
en el silenci de les hores,
sento el batec uníson del teu cor
i el meu amb tot el que ens envolta.

Els ulls, punxats d'estrelles, giren purs
en l'esclat de la nit,
i, remulls de serena,
els nostres cossos s'entrelliguen
fràgils i eterns en un coixí de gespes.

Tot és fecunda quietud,
prenys, el silenci, solc endins,
i una rosa s'esfulla
no pas inútilment,
esclat mai tornat cendra.

Amb balbes mans
sóc llessamí que imperceptiblement
s'arbora en tu i per tu,
embaumat del perfum
del teu cos i els teus somnis.


JE-M

PLOVIA ANIT

Plovia anit. Com una pluja fina, les paraules,
com lleu murmuri d'un rierol,
meandres de memòria
que es menjava la son.

Tu m'abraçaves tendrament. Les teves mans
cercaven a les palpentes
respostes al silenci.

I floria la nit
i una cançó de pluja
teclejava persianes on l'oblit
ens acorrala indefensos.

Oh el teu cos, alou de feixes i conreus
oferts als meus llavis cecs
xops d'amor i de pluja!

Oh el teu ventre olorós, generós
com una terra mulla!

SÓC PRESONER DELS TEUS SILENCIS TARDA ENLLÀ

Sóc presoner dels teus silencis tarda enllà
pel camí de la posta, ara que tot
brolla tan dolçament com la vida mateixa.

Per tu i en mi brotona el cirerer
i floreix al jardí dels teus llavis:
cada fulla tremola
com paraules que neixen cor endins
presoneres encara del silenci.

No sabria pas dir-te com t'estimo,
com l'amor s'esquifeix amb les paraules,
com en silenci m'espurneja als ulls,
joia callada, aquietadora.

Tal volta quan ja lluny
de les tanques desertes garfides de rosers
ens embolcalli la nit en un llit de tenebra,
et digui el nom secret de cada rosa.

FLAMA I DESIG

Flama i desig, m'arrelo en el teu ventre
olorós de silencis i assedegat de llunes.

Sóc amb tu a les palpentes només batec i enyor,
tàctil mirall dels teus ulls de la tarda
humitejats de clarors i misteris.

I t'obres com aurora en nit obscura,
com brancatge manyac d'aquests nou arbres
del clos del teu jardí embaumat de tenebra.

Que no mori l'instant,
joia cauta i ardent, blana del ventre
turgent, secret, ona d'un mar sense ribatge

on em nego i em fonc
immensament immers en l'alta albada
d'on brolla gràcil, fecunda i sempre eterna
la nova primavera.

CANÇÓ DE L'AMOR QUE VE

Per les rutes del vent
i pel camí de l'aigua
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per miratges de sol
i miralleigs de lluna
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per les ones del blat
i l'or vell de les vinyes
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per secrets llessamins
i solituds de rosa
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per salives de foc
i ressonants silencis
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per la clau del desig
i els torsimanys dels somnis
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per la set dels arenys
i les incertes ombres
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.

Per l'ahir i el demà
i l'enyorada espera
el teu dolç amor ve
i se'm fa trobadís.